OBRES

Després de mesos de recerca exhaustiva sobre els diferents temes que ens preocupaven varem trobar un punt de partida. Xerrar de la identitat, la pèrdua i l’amistat, mitjançant la mescla de gèneres. El teatre de l’absurd es troba de cara amb el drama i el realisme màgic. La peça sorgeix a partir d’obres com "Homes i no" de Manuel de Pedrolo, "Final de partida" i "Tot esperant Godot" de Samuel Beckett. Així com també es poden trobar referències al teatre absurd més refinat de Harold Pinter.

Un dels conceptes que va iniciar tot el procés creatiu va ser una frase extreta de la novel·la Alícia al país de les meravelles de Lewis Carroll.

​

"No estoy loco, solo que mi realidad es diferente de la tuya."

El que fa especial a l'ésser humà, és que no hi ha ningú que sigui igual que un altre, llavors, per què ens entestem a obligar-nos a seguir uns models o cànons determinats? Volem seguir el que imposa la societat només per poder encaixar?

Basant-nos en aquesta idea, vàrem crear la història de dos amics TOM i BOB, el destí és entendre la realitat d'aquesta situació, reflectida en un estat de jove maduresa. Aquesta obra està dirigida tant per a un públic adult com per a un públic més jove.